1.
alba
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f [en singular se utiliza con los artículos el o un] 1 [amanecer] alba, aurora, llostre m. 2 toc d'alba m. 3 [ornamento litúrgico] alba. 4 al rayar el alba a trenc (o a punta) d'alba, al rompent de l'alba. 5 la del alba sería cuando... devia ser cap a l'alba que...6 rayar (o clarear, o romper) el [...]
|
2.
Alba
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
n pr f Alba. [...]
|
3.
madrugada
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [alba] matinada. 2 de madrugada de bon matí, a trenc d'alba, a punta de sol (o d'alba, o de dia). [...]
|
4.
amanecer 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 alba f, albada f, aurora f. 2 al amanecer (o a la amanecida) a punta de dia, a trenc d'alba, al rompent de l'alba, a punta d'alba. 3 fig incipient. [...]
|
5.
cíngulo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m crist [para ceñir el alba] cíngol. [...]
|
6.
aguzanieves
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f inv ornit [Motacilla alba] cuereta blanca, cueta, pastorella. [...]
|
7.
alborada
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [aurora] alba, llostre m, llustre m. 2 mús albada, desperta reg. 3 mil atac m fet a l'alba. [...]
|
8.
cardario
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m ict [Raja alba] cardaire, escrita blanca f, rajada blanca f. [...]
|
9.
morera
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 bot [Morus alba] morera blanca. 2 [moral] morera negra. [...]
|
10.
amanecer 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: envejecer] v impers 1 apuntar el dia, fer-se clar, fer-se de dia, clarejar. Amanece tarde en invierno, es fa de dia tard a l'hivern. 2 amaneciendo a punta d'alba (o de dia), a trenc d'alba, al rompent de l'alba, a l'albada. v intr 3 arribar a trenc d'alba. Ayer amanecimos en la [...]
[Se conjuga como: envejecer] v impers 1 apuntar el dia, fer-se clar, fer-se de dia, clarejar. Amanece tarde en invierno, es fa de dia tard a l'hivern. 2 amaneciendo a punta d'alba (o de dia), a trenc d'alba, al rompent de l'alba, a l'albada. v intr 3 arribar a trenc d'alba. Ayer amanecimos en la frontera, ahir vam arribar a la frontera a trenc d'alba. 4 aparèixer [a l'alba]. El jardín amaneció cubierto de nieve, el jardí aparegué a l'alba cobert de neu. 5 despertar-se al matí. Ayer amanecí con mucha fiebre, ahir em vaig despertar al matí amb molta febre. 6 fig aparèixer, començar a manifestar-se. |